Perquè el desenvolupament de la nostra societat sigui sostenible i això sigui una realitat al món, hem de començar a fer-ho possible a les nostres actuacions més properes: "pensem globalment per actuar localment".
La necessitat d’eixamplar un vial, per molt important que sigui per a la comunicació entre diferents nuclis d’un poble, no pot ser cap excusa per malmetre el patrimoni natural i històric que ens pertany a tothom. Malament ho tindríem si en ple segle XXI no trobem solucions per evitar la destrossa que s’ha fet a la Font del Llorer i el torrent de Canaletes. I més a un municipi amb un entorn natural privilegiat com Cabrera on el 77% del terme està inclòs a l’espai natural protegit Valls de l’Anoia de la Xarxa Natura 2.000 i bona part del territori s’assenta sobre l’aqüífer protegit de Carme – Capellades.
El fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hagi paralitzat aquestes obres i iniciat un expedient sancionador evidencia que les coses no s’han fet bé i dóna la raó als veïns que van donar l’alerta a ADAPA.
Una font no és només un forat per on brolla l’aigua i un torrent no és només un lloc per on baixa aigua i prou. L’entorn natural que ara s’ha malmès ha trigat segles en formar-se i està format per una rica comunitat vegetal i animal amb valors naturals que cal preservar. Una clar exemple era el llorer centenari que donava ombra a la font. És evident que tots necessitem més educació ambiental per conèixer i per saber apreciar aquesta valors naturals que formen part de l’entorn on vivim nosaltres i també viuran les generacions futures: els deixarem una font totalment artificial, enjardinada i il·luminada ? I un torrent desnaturalitzat on a dia d’avui continuen els abocaments d’aigües residuals ?
L’Ajuntament i el Consell Comarcal són clarament culpables d’ignorar aquest valors naturals i de manca de respecte tant a l’hora d’aprovar un projecte d’obres així com a l’hora d’executar-lo sense els permisos preceptius. Els que argumenten la necessitat d’una millora dels accessos a Can Ros no poden ignorar aquests valors naturals i justificar unes obres tal com s’han fet.
Hem de confiar que l’ACA vetllarà perquè el dany fet es repari, recuperant l’entorn natural de la font i del torrent i posant solució a l’abocament d’aigües residuals sense depurar. Cal que s’incloguin mesures ambientals correctores que no es quedin en la plantació d’una arbrets desvinculats de la comunitat natural que envoltava la font i que per sort, en part, sobreviu aigües avall del torrent, de manera que aquest lloc no es converteixi en una mena de parc enjardinat i amb una il·luminació antinatural, que a més es contradiu amb les normatives de regulació de la contaminació lumínica i les necessitats d’estalvi energètic.
La necessitat d’eixamplar un vial, per molt important que sigui per a la comunicació entre diferents nuclis d’un poble, no pot ser cap excusa per malmetre el patrimoni natural i històric que ens pertany a tothom. Malament ho tindríem si en ple segle XXI no trobem solucions per evitar la destrossa que s’ha fet a la Font del Llorer i el torrent de Canaletes. I més a un municipi amb un entorn natural privilegiat com Cabrera on el 77% del terme està inclòs a l’espai natural protegit Valls de l’Anoia de la Xarxa Natura 2.000 i bona part del territori s’assenta sobre l’aqüífer protegit de Carme – Capellades.
El fet que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hagi paralitzat aquestes obres i iniciat un expedient sancionador evidencia que les coses no s’han fet bé i dóna la raó als veïns que van donar l’alerta a ADAPA.
Una font no és només un forat per on brolla l’aigua i un torrent no és només un lloc per on baixa aigua i prou. L’entorn natural que ara s’ha malmès ha trigat segles en formar-se i està format per una rica comunitat vegetal i animal amb valors naturals que cal preservar. Una clar exemple era el llorer centenari que donava ombra a la font. És evident que tots necessitem més educació ambiental per conèixer i per saber apreciar aquesta valors naturals que formen part de l’entorn on vivim nosaltres i també viuran les generacions futures: els deixarem una font totalment artificial, enjardinada i il·luminada ? I un torrent desnaturalitzat on a dia d’avui continuen els abocaments d’aigües residuals ?
L’Ajuntament i el Consell Comarcal són clarament culpables d’ignorar aquest valors naturals i de manca de respecte tant a l’hora d’aprovar un projecte d’obres així com a l’hora d’executar-lo sense els permisos preceptius. Els que argumenten la necessitat d’una millora dels accessos a Can Ros no poden ignorar aquests valors naturals i justificar unes obres tal com s’han fet.
Hem de confiar que l’ACA vetllarà perquè el dany fet es repari, recuperant l’entorn natural de la font i del torrent i posant solució a l’abocament d’aigües residuals sense depurar. Cal que s’incloguin mesures ambientals correctores que no es quedin en la plantació d’una arbrets desvinculats de la comunitat natural que envoltava la font i que per sort, en part, sobreviu aigües avall del torrent, de manera que aquest lloc no es converteixi en una mena de parc enjardinat i amb una il·luminació antinatural, que a més es contradiu amb les normatives de regulació de la contaminació lumínica i les necessitats d’estalvi energètic.
