El projecte posat a exposició pública és totalment inútil, obsolet i desfasat per la finalitat prevista, essent inviable la seva aprovació i necessària la retirada, i cal l'elaboració d'un nou projecte molt més sostenible i respectuós amb l'entorn.
A mitjans de novembre, el Consell Comarcal de l'Anoia va posar a exposició pública un suposat projecte d'arrantjament de l'ensorrat "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia mitjançant un anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. ADAPA va poder constatar que en definitiva el que es pretenia amb el projecte era arreglar l'ensulsida de rocs que es va produir amb les pluges de la primavera, és a dir, només contempla l'arranjament d'una suposada petita part del mur.
Després de més d'un any i mig de començar les obres, el resultat és un vial tan estret com abans però més insegur, on s'ha de regular el pas dels vehicles mitjançant semàfors provisionals i subjectar els fanals amb cordes perquè no caiguin al torrent, que ha perdut el seu entorn natural i el seu llit s'ha colgat de pedres i terres, incloent la font del Llorer, afectant de retruc l'espai protegit de les Valls de l'Anoia. És a dir, estem igual que abans, però amb un entorn natural arrasat, un lloc emblemàtic destruït, una insensibilitat ambiental manifesta, un vial més insegur, i uns veïns "emprenyats" amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament.
Evidentment, el projecte posat exposició pública no resolt cap ni un dels problemes originats per una obra mal pensada, gestionada i executada des del començament, i per això ADAPA reclama un projecte global d'arranjament del paratge, i no pas un pegat que no servirà per a res.
L'ensorrament del mur de pedres ha fet palesa la raó de ser dels arbres centenaris, com el llorer de la Font del mateix nom i la resta d'arbres de ribera que es van tallar per fer una obra del tot absurda i a corre-cuita just abans de les darreres eleccions municipals que va malmetre (desitgem que no irreparablement) l'entorn natural del Torrent de Canaletes. Aquests arbres eren els que d'una forma natural fermaven la llera del torrent i garantien la solidesa del mur natural, cosa que no han aconseguit, com malauradament s'ha comprovat, pedres de dues tones cadascuna sobreposades artificialment, que s'han ensulsit amb unes pluges del tot corrents.
Al parer d'ADAPA, la necessitat d'eixamplar un vial, per molt important que sigui per a la comunicació entre diferents nuclis d'un poble, no pot ser cap excusa per malmetre el patrimoni natural i històric que ens pertany a tothom. Malament ho tindríem si en ple segle XXI no trobem solucions per evitar la destrossa que s'ha fet a la Font del Llorer i el torrent de Canaletes. I més a un municipi amb un entorn natural privilegiat com Cabrera on el 77% del terme està inclòs a l'espai natural protegit Valls de l'Anoia de la Xarxa Natura 2.000 i bona part del territori s'assenta sobre l'aqüífer protegit de Carme – Capellades.
Una font no és només un forat per on brolla l'aigua i un torrent no és només un lloc per on baixa aigua i prou. L'entorn natural que es va malmetre ha trigat segles en formar-se i estava format per una rica comunitat vegetal i animal amb valors naturals que cal preservar. Una clar exemple era el llorer centenari que donava ombra a la font. És evident que tots necessitem més educació ambiental per conèixer i per saber apreciar aquesta valors naturals que formen part de l'entorn on vivim nosaltres i també viuran les generacions futures: els deixarem una font totalment artificial, enjardinada i il·luminada ? I un torrent desnaturalitzat on a dia d'avui continuen els abocaments d'aigües residuals ?
Els que argumenten la necessitat d'una millora dels accessos a Can Ros no poden ignorar aquests valors naturals i justificar unes obres tal com s'han fet.