ADAPA denuncia l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia per incompliment de l'autorització de l'ACA sobre el "mur de la vergonya"

A més a més, ADAPA demana que l'ACA aturi les obres fins que no es compleixin els requeriments de l'autorització.

El passat dimecres 22 de juliol ADAPA va presentar un escrit de denúncia davant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) contra l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia per inclompliment dels compromisos i obligacions d'aquest Ajuntament lligats a l'autorització que l'ACA va atorgar-li per poder executar el projecte que ens aquests moments està duent a terme a la Font del Llorer i al "mur de la vergonya" (expedient UDPH2009000220).

A l'autorització de l'ACA, es condiciona "a que l’interessat presenti en un termini màxim de tres mesos un projecte que reculli les següents actuacions:

a.- restauració de l’entorn natural malmès: recuperant el projecte elaborat per Naturalea l’any 2007 que significa un augment de la plantació prevista al projecte actual (eliminació d’arbres i enfiladisses, elements de senyalització, etc.)
b.- inclusió d’elements de retolació i senyalització de l’espai i la font.
c.- reconstrucció i prolongació del col·lector d’aigües residuals."

Com que ADAPA en aqueslls moments no tenia cap constància que s’estés elaborant el projecte requerit per l’ACA (i el termini per persentar-lo s'havia acabat la primera setmana de juliol), va denunciar a l'Ajuntament per l’incompliment d’aquesta condició, sol·licitant l’aturada immediata de les obres per part de l’ACA fins que no es resolgui l’incompliment, i a més a més que l’ACA procedeixi a incoar el corresponent expedient sancionador per infracció administrativa.

Un mes i mig abans (el 18 de juny), ADAPA havia recordat per escrit a l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia l'obligació de presentar el projecte complementari pendent a l'ACA, i el que termini acabava la primera setmana de juliol. D'aquest escrit també s'en va fer arribar una còpia a l'ACA.

Exhaurit el termini, i no havent rebut cap resposta ni de l'Ajuntament ni de l'ACA, ADAPA va procedir a presentar l'escrit de denuncia el 22 de juliol.

El divendres 24 de juliol, ADAPA va rebre de l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia una comunicació en la que textualment s'informa que "les obres del mur de conteció de modificació dels revolts de l'avinguda Can Formiga van bastant enrederides i que de moment no és necessari el projecte complementari, tot i això aquest ja està encarregat a l'Arquitecte Tècnic municipal". Resposta que per ADAPA no justifica l'incompliment dels requeriments de l'ACA, i que no hagués fet canviar el contingut de la denuncia en cas que s'hagués rebut abans d'enviar-la.

Des de que s'han iniciat les obres d'aquest darrer projecte del mur y de rehabilitació de la Font del Llorer, ADAPA ha mantingut una reunió amb l'Arquitecte municipal a peu d'obra, per valorar el què s'havia fet, i per anar concretant aspectes inclosos en les al·legacions que vàrem presentar en el seu moment i que varen ser totes acceptades per l'Ajuntament.

La primera impressió de dita única visita va ser dantesca, essent molt difícil fer-se una idea de que allò tindrà "cara i ulls" quan acabin les obres, però l'Arquitecte ens va semblar tenir molt bona predisposició a acceptar qualsevol proposta de millora que ADAPA li pogués fer.

Segons s'ens va comentar, es construirà un dipòsit per la Font del Llorer molt més gran que l'existent i es recuperaràn diferents punts per on ara brolla l'aigua. També s'ha previst donar un aspecte més natural a la zona utilitzant un paviment que permeti el creixement de vegetació, pedra natural al voltant de la font i reconstruint la bancada al costat de la font. També es varen comentar alguns aspectes per millorar el llit de la riera, de protecció de la vegetació actual, etc...

Per tot plegat, ADAPA ha fet i anirà fent un seguiment de tot el projecte, per exigir l'aplicació de totes i cadascuna de les al·legacions que es van presentar i que l'Ajuntament va acceptar i assumir, i com no, per anar consensuant les propostes de millora que es vulguin anar introduint, per acabar d'una vegada amb la restauració de la Font del Llorer i del torrent de Canaletes.

Elucubracions sobre la Bassa, l’aqüífer, la xarxa Ter-Llobregat, el FEIL, i la FESTA MAJOR 2009

Aquest any, arribarem a l’estiu i tindrem la Bassa plena (això ens atrevim a afirmar-ho el mes de juny, quan escrivim aquest text) i ha estat gràcies a unes abundants pluges que hem tingut durant l’any. Però això no vol pas dir que els problemes de l’aigua estiguin resolts (les coses no s’arreglen mai soles) o que algú hagi fet la seva feina (l’Agència Catalana de l’Aigua --l’ACA-- segueix tenint "altres prioritats") o que els "sobreexplotadors" hagin deixat de ser-ho (segueixen traient tanta aigua com poden, volen i més). Això vol dir que "hem tingut sort" i que la natura ens ha obsequiat amb un any plujós que ha fet pujar el nivell freàtic de l’aqüífer, la qual cosa ens ha permès gaudir d’una Bassa ufanosa com feia alguns anys que no vèiem.

Diem tot això perquè les coses estan igual que fa anys, és a dir, ningú no ha mogut ni un dit per frenar la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades. Com ja hem dit, l’ACA té "altres" prioritats. La Comunitat d’Usuaris de l’aqüífer Carme-Capellades està "morta", és inoperant (és qui hauria de vetllar per l’aqüífer i frenar la sobreexplotació). Tots els municipis volen créixer més del que els permeten els recursos naturals disponibles. La xarxa Ter-Llobregat no acaba d’arribar mai, i la del pantà de la Llosa de Cavall menys.

La "sensació" general, però, és que ara les coses van bé (sobre l’aigua, perquè sobre l’economia, qui més o qui menys en pateix les conseqüències). No cal patir per l’aigua.

L’ADAPA creu que sí, que cal patir per l’aigua, perquè en el precís moment en què hi torni a haver un règim de pluges misèrrim (com els que havíem tingut fins fa poc) tornarem a tenir i a patir els problemes, i aleshores tornarem amb els "plors i lamentacions", i amb les declaracions, "a veure qui la diu més grossa".

És ara, quan l’aqüífer està mitjanament bé, que s’ha d’aprofitar per fer tot allò que ens eviti situacions crítiques d’un més que probable futur de sequera.

Per això està bé que l’Ajuntament destini una part (petita) dels recursos que dóna el Govern espanyol a Capellades (el FEIL: Fons Estatal d’Inversions Locals) a millorar la xarxa d’abastament d’aigua. Una actuació amb la qual ADAPA sempre estarà d’acord, perquè permet disposar d’aigua de millor qualitat i reduir en part les grans pèrdues d’aigua que té la xarxa del nostre municipi. La "llàstima" és que la resta d’aquests recursos del FEIL (la part més gran) es destini NOMÉS a fer un camp de futbol nou que, tot i que al vell li feia falta una rehabilitació evident, sí que s’hauria pogut repartir millor amb d’altres actuacions tant o més necessàries que un camp tot nou.

Per frenar la sobreexplotació de l’aqüífer, però, l’actuació més important prevista és la portada d’aigua des de la xarxa Ter-Llobregat, sobre la qual ens fem algunes preguntes que no tenen un clara resposta :

• Quan arribarà l’aigua de la xarxa Ter-Llobregat a la Conca d’Òdena ? NO SE SAP o no es té clar.
  Aquesta xarxa hauria de permetre la disminució de la pressió sobre l’aqüifer Carme-Capellades, car el seu subministrament es faria en substitució del de l’aqüífer, la qual cosa faria disminuir la sobreexplotació.

• Segur que l’aigua del Ter-Llobregat servirà per a substituir cabals de l’aqüífer? NO SE SAP o no es té clar.
  Segons informacions rebudes per l’ADAPA, l’aigua de la xarxa Ter-Llobregat ha de servir per garantir els creixements desmesurats que els municipis de la Conca d’Òdena tenen previstos en els seus POUMs (Plans d’Ordenació Urbanística Municipal). Això faria que no hi haguessin substitucions de cabal, sinó "més aigua per consumir" i per als nouvinguts.

• Qui serà el destinatari d’aquesta aigua del Ter-Llobregat ? NO SE SAP o no es té clar.
  En teoria i "sobre el paper", el destinatari prioritari seria la indústria en general, deixant per als usuaris domèstics l’ús de l’aigua de l’aqüífer.
  Realment, però, això és molt difícil de dur a la pràctica, car suposa tenir dues xarxes d’abastament, una per a la indústria, i l’altra per a ús domèstic. I com que això és "molt car", probablement s’acabaran barrejant aigües de totes bandes i tothom tindrà aigua de tot arreu, sense saber-ne l’origen.
  I per "acabar-ho d’adobar", Capellades acabarà consumint aigua del Ter-Llobregat (perquè ens passarà molt a prop), deixarem de tenir aigua bona de l’aqüífer (que la Conca d’Òdena seguirà gaudint) i tots més "contents que un pèsol" perquè ara tenim la Bassa plena.

Malgrat totes aquestes elucubracions, no és menys cert que estem contents de tenir la Bassa plena, ufanosa, esplèndida..., que fa goig, vaja. Una Bassa que ens permetrà gaudir de la Festa Major d’enguany sense aquella "pena" d’altres anys quan la teníem seca.

Aprofitem, ara que podem, per gaudir de la Bassa plena, per "disfrutar" de la nostra Festa Major, i per "aparcar" durant uns dies les "cabòries" i patiments que la malaurada "famosa" crisi econòmica ens va "marejant" durant l’any.

Benvolguts/des vilatans/nes, BONA FESTA MAJOR 2009.

El Reglament d'aigua potable de La Torre de Claramunt

El 20 de novembre de 2008, ADAPA va presentar unes al·legacions al Reglament del Servei de Proveïment d'aigua potable que l'Ajuntament de La Torre de Claramunt va aprovar inicialment i va posar a exposició pública.

Aquest Reglament només pretén regular les relacions entre l'Ajuntament, l'empresa concessionària del subministrament domiciliari i els usuaris finals, definint tipus de subministrament, connexions, xarxes, usos, sancions, etc.

Però ADAPA hi trobava a faltar conceptes com l'estalvi d'aigua, la eficiència de la gestió, la reutilització i reaprofitament, la sobreexplotació de l'aqüífer, etc.

Per això es van presentar dues al·legacions, una en la que es proposava la incorporació d'aquests conceptes, i una segona en la que es posaven de manifest certs errors que poden provocar una seriosa esmena que podria abocar a una nova exposició pública.

A començaments de febrer de 2009, se'ns va informar que l'Ajuntament de La Torre de Claramunt havia aprovat definitivament el "Reglament del Servei de Proveïment dominiciliari d'aigua potable de la Torre de Claramunt", en el que s'hi havien incorporat totes les al·legacions, suggeriments i esmenes que ADAPA havia presentat en el degut temps i forma.

Els suggeriment fets per ADAPA eren fàcilment assumibles per l'Ajuntament, la qual cosa ha facilitat que s'hi incorporessin tots.

Aquest cop ens podem felicitar del resultat positiu obtingut de l'administració, en aquest cas local. Ara només cal veure si les orientacions que incorporades en el Reglament tenen un efecte positiu en la gestió de l'aigua a la comarca. Si més no, aquesta va ser la nostra intenció quan vàrem presentar les al·legacions.

ADAPA presenta al·legacions al projecte de mur de l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia

Un projecte totalment mancat de voluntat de recuperar els valors naturals i històrics de la Font del Llorer

L'Ajuntament de Cabrera d'Anoia va posar a exposició pública el "Projecte complementari de mur de contenció del projecte "Modificació revolts de l'avinguda Can Formiga"", amb el que pretén arreglar, sanejar i adequar l'entorn del malauradament ja conegut "mur de la vergonya" i la devastada Font del Llorer.

Tot i haver manifestat en reiterades ocasions la voluntat de col·laboració d'ADAPA per tal d'aconseguir un projecte consensuat i respectuós amb els valors naturals i històrics d'aquest entorn que es van malmetre justament durant les obres d'ampliació de l'avinguda Can Formiga, manades pel mateix Ajuntament, aquest ha preferit tirar pel dret i exposar un projecte consolidat.

ADAPA valora positivament el projecte pel que fa a la solució adoptada pel mur de contenció de formigó, però pel que fa a l'objectiu de restauració de l'entorn natural de la Font del Llorer i el Torrent de Canaletes és valora del tot negativament, car es pretén convertir-ho tot en un simple enjardinament i urbanització d'un espai sense respectar en cap cas els seus valors naturals i històrics, sense tenir en compte cap de les recomanacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel que fa a la restauració d'espais naturals d'entorns fluvials, ni tampoc la proposta tècnica de Restauració de la Font del Llorer i Torrent de Canaletes, que va ser elaborada per una empresa especialitzada en la restauració d'espais naturals el novembre de 2007 (amb el vist-i-plau del mateix Ajuntament, consensuada amb ADAPA i acceptada i asumida per l'ACA).

Per l'Ajuntament de Cabrera d'Anoia, i segons consta en el projecte presentat, restaurar la Font del Llorer és acabar de destruir el poc que en queda, sense respectar el caràcter natural i històric d'aquest entorn, eliminant l'actual bancada de pedra natural, l'entorn de terra al seu voltant i el regueró per on circula l'aigua, l'embroc de pedra natural, el peu de llorer del marge de la font que li donava el seu nom, el registre situat poc metres avall i la pica de recollida d'aigua que són els elements que la defineixen i marquen els seus valors naturals i històrics amb un elevat valor sentimental per a moltes persones del poble i de fora del poble.

Davant d'aquesta aberració, ADAPA ha presentat una sèrie d'al·legacions demanant es modifiquin tots aquells aspectes que no protegeixen els valors naturals i històrics que encara queden, i que no restauren els que s'han perdut amb tot aquest vergonyós procés que va iniciar el mateix Ajuntament devastant la Font del Llorer i el torrent de Canaletes.

Tampoc s'ha inclòs cap actuació per arreglar la canalització d'aigües residuals urbanes que es va trencar per l'esfondrament del mur d'escullera i que la mateixa ACA havia demanat que s'arrangés i que s'allargués aigües avall del torrent per evitar les males olors que provoquen els continus abocaments sense cap tractament i que farien del tot desagradable l'estada a la Font del Llorer (un jardinet amb aromes de claveguera).

Finalment, ADAPA destaca la poca credibilitat de l'apartat del projecte dedicat a l'Anàlisi d'Incidència Ambiental, on la informació que apareix es refereix de manera molt generalista a l'àmbit de la comarca de l'Anoia i molt poc específicament a aquest entorn o el municipi de Cabrera. És inadmissible que es parli del Pi de Can Gallego, declarat arbre monumental, com un dels valors naturals considerat al projecte quan aquest arbre fa anys que va desaparèixer.

Val a dir que moltes de les al·legacions presentades per ADAPA responen a inquietuds del veïnat pel que fa al futur de la Font del Llorer i del torrent de Canaletes, i hom considera que són del tot imprescindibles per aconseguir una restauració dels valors naturals i històrics, i a més són plenament assumibles econòmicament car no suposarien un augment significatiu del pressupost global del projecte.

ADAPA ha reiterat altre cop a l'Ajuntament la seva voluntat en col·laborar en la modificació d'aquest projecte per tal que inclogui una veritable proposta consensuada de restauració dels valors naturals i històrics malmesos a la Font del Llorer i el Torrent de Canaletes.

Esperarem veure quina és la resposta de l'Ajuntament. Segons quina sigui, un cop valorada, emprendrem les accions oportunes i adequades a dita resposta.