Un nou pou a Capellades pot agreujar el problema de la surgència de la Bassa

Estat actual del pou de la Font Cuitora

ADAPA el considera totalment innecessari car només pretén "tapar" la manca de manteniment de l'actual pou de la Font Cuitora.

L'Ajuntament de Capellades ha sol·licitat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fer un nou pou per a abastament de població i ús industrial a 12 metres d'on està situat l'actual de la Font Cuitora, que subministra aigua al municipi de Capellades i una part del de La Torre de Claramunt, i a 230 metres de la surgència natural de La Bassa. Segons l'Ajuntament es demana fer aquest segon pou, "… no pas per augmentar el cabal sinó per garantir el subministrament d’aigua en el moment que hi hagi algun incident en l’actual pou (neteja, reparació o canvi de bomba, etc…)".

ADAPA va examinar l'expedient posat a exposició pública per l'ACA, i la conclusió va ser molt clara : el motius exposats per l'Ajuntament de Capellades en absolut justifiquen la necessitat de perforar un nou pou, i en tot cas, el que queda palès és que no disposa de cap sistemàtica de manteniment, ni de pla preventiu, de l’actual pou de la Font Cuitora que garanteixi el subministrament a la població. No s’argumenten problemes del nivell piezomètric del pou (degut a la sequera o la sobreexplotació de l’aqüífer), o d’estructura del mateix. Tots els motius exposats són absolutament per maca de manteniment, per no tenir a punt, i de recanvi, les peces més vitals del sistema, i per "tapar" una manca total de previsió i prevenció.

La sol·licitud presentada per l’Ajuntament de Capellades és conseqüència del problema que hi va haver el novembre passat, quan tota la població es va quedar sense aigua durant gairebé 2 dies. Per Capellades va suposar un gran rebombori, i pel comerç i serveis encara més. Per això l’Ajuntament, un cop restablert el servei va convocar a la ciutadania a una reunió pública per "explicar" el que havia passat, en el transcurs de la qual, i valorant possibles solucions perquè un "incident" d’aquell tipus no es tornés a repetir (es va espatllar la bomba i no se'n disposava d'una altra de recanvi), algú del públic va proposar la construcció un segon pou que garantís l’aigua "per si mai tornava a passar una cosa semblant".

Des dels anys 70 (quan es va perforar el pou de la Font Cuitora) fins el 16 de novembre de 2007 no hi havia hagut un "incident" que hagués fet plantejar fer un segon pou de reforç per a casos d’emergència. Ara, que la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades va augmentant agreujada per la sequera persistent, l’administració pública local creu que es necessari fer-lo per garantir un subministrament que actualment no està garantit per una manca evident (i reconeguda pel mateix Ajuntament) de manteniment.

Si la garantia d'un pou de substitució és imprescindible tal com pretén argumentar l’Ajuntament, per què només ho ha de ser per a Capellades? És que la resta de la comarca pot estar exposada a talls de subministrament per errades en els seus pous al no disposar-ne d’un de substitució? I totes les empreses amb captacions pròpies? Poden estar exposades a aturar les seves produccions per no tenir un pou de "recanvi"?

La garantia de subministrament no és un pou més, sinó un manteniment acurat, una previsió de recanvis suficients i a l'abast (que és el que fan totes les empreses amb captacions pròpies), establir i aplicar un pla preventiu de manteniment, i implantar sistemes d’alarma que avisin de les "incidències" així que es produeixin, i no passats gairebé dos dies quan es buiden els dipòsits.
Si l'ACA finalment autoritza aquest nou pou, s'establirà un mal precendent que permetrà que qualsevol Ajuntament o titular d’una captació pròpia sol·liciti un pou de substitució (per garantir-se l’abastament), unes expectatives que ni el sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades, ni qualsevol altre aqüífer pot assumir.

Per altra part, l’Ajuntament té altres alternatives molt clares i des fa molt temps per garantir el subministrament a la població en casos d'incidències o emergència, car com a membre de ple dret de la Comunitat de Regants i Industrials del Molí de la Vila de Capellades pot disposar de part del cabal que tenen concedit (el tub per on es distribueix l'aigua de dita Comunitat passa a 130 metres del centre de distribució de la xarxa municipal situat a la Font Cuitora, no modificant ni suposant cap càrrega addicional al funcionament habitual de l'entitat), i d’aquí poc temps tindrà la xarxa ATLL a l’abast, la qual ha de servir de reserva per al subministrament domicialiari, i d’ús habitual per a les indústries.

Cal tenir present també que la perforació d’un nou pou als voltants de la Bassa de Capellades pot comportar una greu alteració del règim hidràulic de la sugència natural. La mateixa ACA indica en l’Informe de viabilitat elaborat a rel de la sol·licitud presentada per l’Ajuntament que la captació sol·licitada ".../... pot provocar un canvi de règim que es pot traduir en una disminució del cabal de sortida de la captació", i per evitar aquest risc, s'exigeixen moltíssims condiconants per la perforació, construcció i estructura del nou pou a fer, la qual cosa és ben demostrativa de la gravetat del risc.

Cal destacar que l'antiga Junta d'Aigües (anterior a l'ACA), va aprovar el 1999 el Pla d'ordenació de l'aprofitament hidràulic de l'aqüïfer Carme-Capellades, en el que textualment s’indica que : "Per tal de protegir els cabals surgents de la bassa de Capellades i de les Deus de Sant Quintí de Mediona, no es podran realitzar noves captacions d'aigua subterrània dintre de l'àmbit de I'aqüífer, a una distància de les surgències de Capellades i de Sant Quintí de Mediona inferior a 3 Km". Tenint en compte que el pou sol·licitat es situaria a menys de 230 metres de la surgència natural de la Bassa de Capellades, és del tot necessari, i conseqüent amb el que es va establir l’any 1999, que es denegui la sol·licitud de l’Ajuntament de Capellades.

En resum, tenint en compte l’elevat risc d’afectació al règim hidràulic subterrani de la zona, que el pou sol·licitat està a menys de 230 metres de la surgència natural de la Bassa de Capellades, la creixient sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i a la manca evident i reconeguda de manteniment de l'actual pou de la Font Cuitora, és imprescindible la DENEGACIÓ de la sol·licitud presentada per l’Ajuntament. Així ADAPA ho ha exposat en l'escrit d'al·legacions presentat a l'Agència Catalana de l'Aigua, les quals hom espera es tinguin en compte.

ADAPA presenta al·legacions a un estudi d'infraestructures d'aigua de l'Ajuntament d'Òdena

L'estudi no inclou cap mesura d'estalvi o reutilització de l'aigua.

El 10 de març passat, l'Ajuntament d'Òdena va posar a exposició pública, mintjançant un Anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un estudi elaborat per Aigua de Rigat, S.A. relatiu a les necessitats en infraestructures d'abastament d'aigua i sanejament a la zona del Pla de la Masia, derivades del futur desenvolupament urbanístic dels sectors pendents d'urbanització en aquell àmbit.

Dit estudi no és res mes que una anàlisi i valoració tècnica i econòmica per a la creació d'una xarxa de distribució d'aigua "de boca" i d'una xarxa de sanejament (clavegueram) per evacuar tota aquesta aigua consumida prevista, sense incloure cap tipus de mesura per a l'estalvi i reutilització de l'aigua.

Es preveu la construcció d'un nou dipòsit (de 2000 m3) que seria abastit des del ja existent de les Comes d'Igualada, a partir del qual es crearia una única xarxa de distribució. Tot plegat pretén garantir un subministrament de 810 m3/dia, o el que és el mateix un consum anual de més de 295.000 m3 amb aigua des del sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades.

L'estudi està elaborat a partir de criteris que no contemplen en cap cas les directrius i requisits que emanen de la nova cultura de l'aigua, i que cada cop és més necessari que es tinguin en compte i aplicar vista la situació actual de sequera (que cada vegada serà més recurrent degut al canvi climàtic), i la sobreexplotació creixent de l'aqüífer Carme-Capellades (únic punt d'abastament actual de la Comarca). En definitiva, l'estudi no inclou cap mesura d'estalvi i reutilització de l'aigua, i per això ADAPA creu que l'Ajuntament d'Òdena té l'oportunitat de ser pioner i de pilotar un procés necessari i ineludible d'implantació de criteris de sostenibilitat en la gestió d'aquest recurs natural limitat.

Si la pressió existent sobre l'aqüífer fa que la gestió de l'aigua actual ja sigui insostenible, qualsevol creixement urbanístic és totalment inassumible, la qual cosa comporta que siguin ineludibles l'aplicació de mesures destinades a aconseguir el màxim estalvi i reutilització possible d'un recurs cada cop més escàs com és l'aigua. En definitiva, del què es tracta és d'aconseguir que l'augment de la pressió sobre l'aqüífer Carme-Capellades sigui MÍNIM.

Per tot plegat ADAPA ha demanat a l'Ajuntament d'Òdena que es reelabori l'estudi sotmès a informació pública per tal que s'incloguin les mesures d'estalvi i reutilització d'aigua necessàries per així aconseguir una gestió sostenible d'aquest recurs natural i evitar que vagi augmentant la sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades.

ADAPA espera i desitja que l'Ajuntament d'Òdena sigui sensible a la problemàtica de l'aigua existent a la Comarca i al país, i faci reelaborar l'estudi amb una visió sostenible i adequada a la cada cop més crua realitat de manca d'aigua.