ADAPA demana es retiri el projecte d'arranjament del "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia

Estat actual del "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia

El projecte posat a exposició pública és totalment inútil, obsolet i desfasat per la finalitat prevista, essent inviable la seva aprovació i necessària la retirada, i cal l'elaboració d'un nou projecte molt més sostenible i respectuós amb l'entorn.

A mitjans de novembre, el Consell Comarcal de l'Anoia va posar a exposició pública un suposat projecte d'arrantjament de l'ensorrat "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia mitjançant un anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. ADAPA va poder constatar que en definitiva el que es pretenia amb el projecte era arreglar l'ensulsida de rocs que es va produir amb les pluges de la primavera, és a dir, només contempla l'arranjament d'una suposada petita part del mur.

El que no té en compte dit projecte és que amb les pluges d'aquesta tardor l'esfondrament del talús es va agreujar encara més fins al punt de fer intransitable bona part de l'ampliació del vial que va ser l'origen de tota l'obra, afectant novament el llit de la riera i també la font del Llorer, i per això ADAPA n'ha demanat la retirada.

Després de més d'un any i mig de començar les obres, el resultat és un vial tan estret com abans però més insegur, on s'ha de regular el pas dels vehicles mitjançant semàfors provisionals i subjectar els fanals amb cordes perquè no caiguin al torrent, que ha perdut el seu entorn natural i el seu llit s'ha colgat de pedres i terres, incloent la font del Llorer, afectant de retruc l'espai protegit de les Valls de l'Anoia. És a dir, estem igual que abans, però amb un entorn natural arrasat, un lloc emblemàtic destruït, una insensibilitat ambiental manifesta, un vial més insegur, i uns veïns "emprenyats" amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament.

Evidentment, el projecte posat exposició pública no resolt cap ni un dels problemes originats per una obra mal pensada, gestionada i executada des del començament, i per això ADAPA reclama un projecte global d'arranjament del paratge, i no pas un pegat que no servirà per a res.

L'ensorrament del mur de pedres ha fet palesa la raó de ser dels arbres centenaris, com el llorer de la Font del mateix nom i la resta d'arbres de ribera que es van tallar per fer una obra del tot absurda i a corre-cuita just abans de les darreres eleccions municipals que va malmetre (desitgem que no irreparablement) l'entorn natural del Torrent de Canaletes. Aquests arbres eren els que d'una forma natural fermaven la llera del torrent i garantien la solidesa del mur natural, cosa que no han aconseguit, com malauradament s'ha comprovat, pedres de dues tones cadascuna sobreposades artificialment, que s'han ensulsit amb unes pluges del tot corrents.

Al parer d'ADAPA, la necessitat d'eixamplar un vial, per molt important que sigui per a la comunicació entre diferents nuclis d'un poble, no pot ser cap excusa per malmetre el patrimoni natural i històric que ens pertany a tothom. Malament ho tindríem si en ple segle XXI no trobem solucions per evitar la destrossa que s'ha fet a la Font del Llorer i el torrent de Canaletes. I més a un municipi amb un entorn natural privilegiat com Cabrera on el 77% del terme està inclòs a l'espai natural protegit Valls de l'Anoia de la Xarxa Natura 2.000 i bona part del territori s'assenta sobre l'aqüífer protegit de Carme – Capellades.

Una font no és només un forat per on brolla l'aigua i un torrent no és només un lloc per on baixa aigua i prou. L'entorn natural que es va malmetre ha trigat segles en formar-se i estava format per una rica comunitat vegetal i animal amb valors naturals que cal preservar. Una clar exemple era el llorer centenari que donava ombra a la font. És evident que tots necessitem més educació ambiental per conèixer i per saber apreciar aquesta valors naturals que formen part de l'entorn on vivim nosaltres i també viuran les generacions futures: els deixarem una font totalment artificial, enjardinada i il·luminada ? I un torrent desnaturalitzat on a dia d'avui continuen els abocaments d'aigües residuals ?

L'Ajuntament i el Consell Comarcal van ignorar aquests valors naturals tant a l'hora d'aprovar el projecte d'obres original així com a l'hora d'executar-lo sense els permisos preceptius de l'ACA.

Els que argumenten la necessitat d'una millora dels accessos a Can Ros no poden ignorar aquests valors naturals i justificar unes obres tal com s'han fet.

ADAPA considera que el Consell Comarcal de l'Anoia té una oportunitat única i immillorable d'esmena, preparant i executant un nou projecte del tot sostenible, que restauri l'entorn natural, que reconstrueixi un paratge emblemàtic de Cabrera d'Anoia, que afavoreixi el benestar social sense perdre sinó millorant el benestar ambiental.

De tot plegat, ADAPA evidentment conclou que el projecte posat a exposició pública ha de ser retirat per moltíssims motius, però en definitiva perquè en cap cas contempla una solució adequada a la situació d'enderroc actual del "mur d'escullera", molt més àmplia i greu del què es preveu en el projecte, la qual cosa el converteix en inútil i inadequat a la finalitat que suposadament li correspon.

L'Agència Catalana de l'Aigua denega el pou de Ginoles a l'Ajuntament de Mediona

Perforació del pou del torrent de Ginoles el 27 i 28 de desembre de 2007

L'ACA deixa pendent de resoldre si caldrà segellar-lo o mantenir-lo només com a piezòmentre.

L'Associació per a la Defensa de l'Aigua del Penedès i l'Anoia (ADAPA) va rebre la setmana passada una Resolució de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en la que es denegava la sol·licitud d'autorització de perforació d'un pou al sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades feta per l'Ajuntament de Mediona, per tal d'utilitzar l'aigua per l'abastament d'emergència als nuclis de Can Verdaguer, Monterrey Park i Can Xamaio.

Aquesta resolució posa fi a la via administrativa a la sol·licitud de l'Ajuntament de Mediona de perforar un pou, que segons està establert per llei, encara no hauria d'estar fet (tots aquests tràmits haurien d'haver estat previs a la perforació), però que degut a la irresponsabilitat de l'Il·lustríssim Sr. Alcalde, i a la seva manera d'actuar prepotent i de superioritat, ja està fet d'una forma totalment il·legal al torrent de Ginoles.

Segons conclou l'ACA en la seva resolució "els nuclis de Monterrey i Can Xamaio, no tenen actualment problemes d'abastament i la captació principal de la xarxa operada per Aigües i Agrícola de Mediona es troba situada fora de la delimitació de l'aqüífer Carme-Capellades, a la xona de descàrrega, i en conseqüència NO es considera adient que es substitueixi l'abastament actual per un nou pou dins l'aqüífer".

En la mateixa resolució, sobre l'urbanització de Can Verdaguer, s'indica que "és l'unic nucli en el que hi ha problemes d'abastament en alguns períodes d'estiatge i vacacionals .../... Per fer front a aquest subministrament, l'alternativa idònia al nou pou consisteix subministrar l'aigua des de la xarxa de Sant Quintí de Mediona, la connexió a la qual ja existeix ...". Segons afirma l'ACA, aquesta solució permet evitar augmentar la pressió sobre l'aqüífer Carme-Capellades, i també la sobreexplotació a criteri d'ADAPA.

ADAPA manifesta tot el seu suport a la Resolució dictada per l'ACA i considera que l'actuació de l'Ajuntament de Mediona és totalment indigne i impròpia d'una administració pública.

Cal recordar que la perforació il·legal d'aquest pou es va fer entre el 27 i 28 de desembre de l'any passat, denunciada per ADAPA el mateix dia 28, i l'ACA en va ordenar la seva aturada el 31.

Només queda pendent de resoldre per part de l'ACA l'al·legació presentada per ADAPA en la que es demana el segellament del pou. Segons l'ACA, "quan es disposi de la informació obtinguda durant la perforació (que encara no ha estat tramesa per l'Ajuntament de Mediona), es valorarà la possibilitat d'utilitzar el pou com a punt de control. En cas de no ser així, aquest s'haurà de segellar seguint les prescripcions tècniques definides per l'ACA".

Vist com s'han desenvolupat els fets i sobretot el resultat final (denegant la sol·licitud de l'Ajuntament de Mediona), ADAPA demanarà a l'Agència Catalana de l'Aigua que, a rel de l'expedient sancionador obert sobre el cas, sancioni exemplarment a l'Ajuntament per les actuacions il·legals realitzades, més quan és reincident en aquestes actuacions (cal recordar el cas del pou d'abastament de les Cases Noves de Can Pardo, encara pendent de resolució).

Les Administracions enfrontades fan impossible resoldre la vergonya de Cabrera d'Anoia

vistes actuals de la Font del Llorer i el seu entorn (novembre 2008)

El Consell Comarcal, en un acte de menyspreu aberrant, posa a exposició pública un projecte totalment inútil i desfasat.

L'Ajuntament de Cabrera d'Anoia i el Consell Comarcal de l'Anoia no paren de barallar-se per decidir de qui és la culpa d'haver destrossat l'entorn natural del torrent de Canaletes i la Font del Llorer.

L'excusa va ser l'obra d'ampliació d'un vial que connecta el nuclis de Canaletes i Can Ros, que es va fer poc abans de les passades eleccions municipals, a la primavera de l'any passat.

El bosc de ribera, incloent un llorer centenari que donava nom a la Font (que temps enrere havia proveït d'aigua al poble) així com un petit bosquet de pins del talús van ser tal·lats sense cap remordiment, amb el consentiment i connivència del aleshores alcalde de Cabrera d'Anoia, actual Regidor d'Urbanisme.

ADAPA va denunciar els fets a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que va fer paralitzar les obres a l'Ajuntament per no disposar de l'autorització pertinent i va fer incloure un projecte de restauració de l'entorn natural malmès a l'entorn de la font.

L'hivern passat les obres de construcció de l'escullera de pedres que suportava l'ampliació del vial es van acabar i es va aprovar també un projecte de restauració d'una empresa especialitzada que incloïa una replantació d'espècies de ribera i l'arranjament de la font, tal com ADAPA havia exigit. Però aquest projecte no s'ha arribat a executar ja que amb les pluges de la primavera el talús de pedres es va esfondrar a la seva part central, abocant un munt de pedres i terres a la llera del torrent que ja afecten també el salt i els gorgs dels frares, a l'espai natural recentment protegit pocs metres aigües avall (Valls de l'Anoia).

Amb les pluges d'aquesta tardor l'esfondrament del talús s'ha agreujat encara més fins al punt de fer intransitable bona part de l'ampliació del vial que va ser l'origen de tota l'obra, afectant novament el llit de la riera i ara també la font del Llorer.

Després de més d'un any i mig de començar les obres, el resultat és un vial tan estret com abans però més insegur, on s'ha de regular el pas dels vehicles mitjançant semàfors provisionals i subjectar els fanals amb cordes perquè no caiguin al torrent, que ha perdut el seu entorn natural i el seu llit s'ha colgat de pedres i terres, incloent la font del Llorer, afectant de retruc l'espai protegit de les Valls de l'Anoia.

L'Ajuntament i el Consell Comarcal continuen barallant-se hores d'ara per trobar un culpable però el fet és que s'han malbaratat força diners en una obra i el municipi ha perdut part dels seu entorn natural i del seu patrimoni històric, sense que s'hagi millorat en res la comunicació entre els nuclis del municipi.

Per "acabar-ho d'adobar", el Consell Comarcal ha posat a exposició pública un projecte anomenat "Mur d'Escullera" (BOP del 12-11-2008), sense indicar el lloc o paratge afectat, que resulta ser el "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia. Aquest projecte pretenia resoldre l'ensorrament del mur del juny passat, però com que amb les darreres pluges s'ha tornat a ensulsir gairebé la meitat del mur que quedava dempeus, aquest projecte no serveix absolutament per res. ADAPA presentarà una sola al·legació en la que es demanarà la retirada del projecte i l'elaboració d'un de nou que abasti tot el mur (tant l'ensulsit com el que encara quedi dret) i que inclogui un projecte de restauració de l'entorn natural malmés així com de la Font del Llorer.

La "cirereta del pastís" és la passivitat i ofuscació de l'Agència Catalana de l'Aigua davant de tot plegat, la qual, enlloc d'actuar d'ofici davant d'uns fets tant greus com el deteriorament del domini públic hidràulic i l'obstrucció per pedres i terres de la llera del torrent de Canaletes, amb la conseqüent i greu afectació aigües avall de l'espai protegit de les Valls de l'Anoia, espera incomprensiblement algun "miracle" o "acció divina" que li resolgui la situació.

En definitiva, només cal que els responsables d'aquests fets facin la seva feina, buscant ràpidament la millor solució per arranjar la malifeta que han provocat però sempre respectant la natura, i no únicament de paraula com fins ara, ja que els fets ens han demostrat que el respecte als valors naturals no és un caprici d'ecologistes sinó una necessitat que pot tenir conseqüències negatives.

La situació actual de la Font del Llorer i del paratge que l'envolta només mereix la ignomínia d'ADAPA, dels ciutadans de Cabrera d'Anoia i en general de tothom, vers unes administracions que estan demostrant abastament la seva nul·la capacitat d'entesa i de solució, amb el descrèdit i desprestigi associats. Una vergonya.

L'Ajuntament d'Òdena desestima incorporar mesures d'estalvi i reutilització de l'aigua a les noves urbanitzacions

ADAPA ha presentat un recurs de reposició contra l'acord del Ple de l'Ajuntament del passat 13 de maig.

El passat divendres 27 de juny, ADAPA va interposar un Recurs Potestatiu de Reposició contra l'acord del Ple de l'Ajuntament d'Odena en la sessió celebrada el dia 13 de maig de 2008, en el que es va aprovar definitivament l'estudi relatiu a les necessitats d'infraestructures d'abastament d'aigua i sanejament a la zona del Pla de la Masia, i es van desestimar TOTES les al·legacions que ADAPA havia presentat el 8 d'abril.

En l'informe jurídic inclòs en l'acord del Ple del 13 de maig, s'argumenta en relació amb l'estudi d'infraestructures d'abastement d'aigua, que "la finalitat del document …/… no és altra que la d'establir la valoració de les infraestructures previstes, per tal de determinar les garanties exigibles als sectors pendents de desenvolupament …/… sense que li sigui exigible el grau de detall d'un projecte d'urbanització", o dit d'una altra forma, l'Ajuntament d'Òdena accepta que no es valorin els costos addicionals que costaria incloure sistemes d'estalvi i reutilització, xarxes separatives d'aigües pluvials, xarxes per a la reutilizació d'aigües depurades etc. , demanades per ADAPA, per tal que la valoració econòmica final no sigui més alta que l'obtinguda en l'informe actual.

En una valoració econòmica, tot i que efectivament no cal entrar en el detall d'un projecte, si que cal que es tinguin en compte totes les infraestructures necessàries, en aquest cas, per l'abastment d'aigua i sanejament, perquè si no s'incorre en l'error de valorar uns costos molt per sota del que finalment seran els reals quan en el projecte definitiu es vulguin incorporar aspectes que no s'han tingut en compte prèviament.

S'és conscient que totes les actuacions proposades per ADAPA suposen un cost addicional en l'execució final de les mateixes, però cal tenir molt present, que a curt-mitjà termini suposen un gran estalvi tant en el consum real d'aigua, així com un estalvi econòmic per l'usuari final, el qual podria disposar de dos subministres, un d'aigua d'ús de boca, i un altre d'aigua recuperada (pluvial, depurada, reutilitzada, etc.) per a infinitat d'usos en els que no cal aigua de boca.

• Si en l'estudi aprovat no s'ha valorat adequadament les necessitats d'abastament i sanejament (és a dir, s'han obviat les mesures d'estalvi i reutilització) quines són les garanties que s'exigiran als sectors pendents de desenvolupament ?
• No estaran molt per sota de les que realment serien si s'haguessin inclòs les mesures proposades per ADAPA ?
• Com poden aquests sectors pendents de desenvolupament garantir davant l'administració uns aspectes que no s'han valorat degudament ?
• Com pensa repercutir l'Ajuntament els costos addicionals de les mesures proposades per ADAPA, si finalment les fa incloure en els projectes urbanístics concrets ?

En definitiva, si l'estudi aprovat pel Ple només serveix per determinar les garanties exigibles als sectors pendents de desenvolupament, és evident, que l'Ajuntament d'Òdena només exigirà a dits sectors que NO estalviïn ni reutilitzin aigua, perquè serà del tot impossible que unes garanties exigides a partir de l'actual estudi d'infraestructures, que no estan pensades per l'estalvi i la reutilització, puguin servir per finançar unes altres infraestructures que SÍ incloguin mesures d'estalvi i reutilització. Perquè 2 i 2 fan quatre, i no vuit.

Amb la resposta donada per l'Ajuntament d'Òdena creiem que ha perdut una oportunitat molt important per ser pioner i de pilotar un procés necessari i ineludible d'implantació de criteris de sostenibilitat en la gestió de l'aigua.

Malgrat tot, encara pot esmenar-ho estimant el recurs presentat per ADAPA, estimant les al·legacions que es van presentar en el seu moment, i manant refer l'estudi d'infraestructures aprovat el passat 13 de maig, i exigint al final unes garanties ajustades a les mesures d'estalvi i reutilització als sectors pendents de desenvolupament.

Cal recordar que dit estudi no és res mes que una anàlisi i valoració tècnica i econòmica per a la creació d'una xarxa de distribució d'aigua "de boca" i d'una xarxa de sanejament (clavegueram) per evacuar tota aquesta aigua consumida prevista, sense incloure cap tipus de mesura per a l'estalvi i reutilització de l'aigua. Es preveu la construcció d'un nou dipòsit (de 2000 m3) que seria abastit des del ja existent de les Comes d'Igualada, a partir del qual es crearia una única xarxa de distribució. Tot plegat pretén garantir un subministrament de 810 m3/dia, o el que és el mateix un consum anual de més de 295.000 m3 amb aigua des del sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades.

Així mateix, dit estudi està elaborat a partir de criteris que no contemplen en cap cas les directrius i requisits que emanen de la nova cultura de l'aigua, i que cada cop és més necessari que es tinguin en compte i aplicar vista la situació actual de sequera (que cada vegada serà més recurrent degut al canvi climàtic), i la sobreexplotació creixent de l'aqüífer Carme-Capellades (únic punt d'abastament actual de la Comarca.

Altra cop, ADAPA espera i desitja que l'Ajuntament d'Òdena sigui sensible a la problemàtica de l'aigua existent a la Comarca i al país, i faci reelaborar l'estudi amb una visió sostenible i adequada a la cada cop més crua realitat de manca d'aigua.

S'ensorra el "mur de la vergonya" de Cabrera d'Anoia

"mur de la vegonya", dilluns 2 de juny de 2008

Aquesta ensulsida mostra la importància del llorer centenari i de la resta del bosc de ribera que es va destruir.

Poques vegades la natura ens fa veure tant clarament la petitesa dels homes, que no podem fer el que ens doni la gana sense patir les conseqüències, i que és ella la que té la paella pel mànec en aquest món.

Dilluns cap a les 2 de la tarda una esllavissada va acabar amb bona part del tristament conegut ja com "mur de la vergonya" de Canaletes, pocs mesos després de que quedés enllestit. Ara es veu la raó de ser dels arbres centenaris, com el llorer de la Font del mateix nom i la resta d'arbres de ribera que es van tallar per fer una obra del tot absurda i a corre-cuita just abans de les passades eleccions municipals que ha malmès irreparablement l'entorn natural del Torrent de Canaletes. Aquest arbres eren els que d'una forma natural fermaven la llera del torrent i garantien la solidesa del mur natural, cosa que no han aconseguit, com malauradament s'ha comprovat, pedres de dues tones cadascuna sobreposades artificialment, que s'han ensulsit amb les pluges de maig.

Esperem que aquesta vegada l'Ajuntament s'enrecordi de demanar les autoritzacions pertinents, la manca de les quals va motivar l'aturada de les obres durant mesos per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (originada per la denúncia que ADAPA va presentar), i que l'arranjament no malmeti encara més el torrent i el que queda de la font.

ADAPA ha comunicat aquests fets a l'Agència Catalana de l'Aigua, la qual ha assegurat que enviarien un inspector per aixecar acta dels fets, i que trametrien un requeriment formal a l'Ajuntament perquè solucioni la desfeta.

Les casualitats de la vida fan que l'actual Alcalde, fill de l'Alcalde que va iniciar aquest projecte (actual regidor d'Urbanisme) no defugi la responsabilitat d'esmenar el que va començar el seu pare: el futur en mans de les noves generacions. Podem ser optimistes ? Haurem d'estar atents, per si de cas...

Cal recordar que el projecte de Modificació dels revolts de l'Avinguda Can Formiga, va ser aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament de Cabrera d'Igualada de 31 d'octubre de 2003 tot i que l'aprovació definitiva no es va fer fins a finals de 2005, i que l'execució se'n va encarregar el Consell Comarcal de l'Anoia. La primera "actuació" va ser l'estessada de la vegetació totalment indiscriminada que va afectar no únicament la vegetació del marge del vial (bosc de pi blanc majoritàriament) que es va eixamplar per corregir l'excessiu tancament de la corba, sinó també tota la vegetació de ribera del torrent just al voltant de la Font del Llorer. Incloent l'espectacular peu de Llorer que donava nom a aquesta font.

Tant de la destrucció del torrent de Canaletes i la Font del Llorer, com de la recent ensulsida del "mur de la vergonya" se n'ha fet ressò l'entitat ecologista GREENPEACE a la seva pàgina web, recollint la denúncia que en el seu moment va presentar ADAPA així com el recent resultat dels fets denunciats.

Podeu visitar les dues fotodenuncies al mapa general accedint a la següent direcció web: <http://fotodenuncia.greenpeace.es/index.php?filter=y&lat=41.4753065&lon=1.705284118&zoom=15&view=map>

Un nou pou a Capellades pot agreujar el problema de la surgència de la Bassa

Estat actual del pou de la Font Cuitora

ADAPA el considera totalment innecessari car només pretén "tapar" la manca de manteniment de l'actual pou de la Font Cuitora.

L'Ajuntament de Capellades ha sol·licitat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fer un nou pou per a abastament de població i ús industrial a 12 metres d'on està situat l'actual de la Font Cuitora, que subministra aigua al municipi de Capellades i una part del de La Torre de Claramunt, i a 230 metres de la surgència natural de La Bassa. Segons l'Ajuntament es demana fer aquest segon pou, "… no pas per augmentar el cabal sinó per garantir el subministrament d’aigua en el moment que hi hagi algun incident en l’actual pou (neteja, reparació o canvi de bomba, etc…)".

ADAPA va examinar l'expedient posat a exposició pública per l'ACA, i la conclusió va ser molt clara : el motius exposats per l'Ajuntament de Capellades en absolut justifiquen la necessitat de perforar un nou pou, i en tot cas, el que queda palès és que no disposa de cap sistemàtica de manteniment, ni de pla preventiu, de l’actual pou de la Font Cuitora que garanteixi el subministrament a la població. No s’argumenten problemes del nivell piezomètric del pou (degut a la sequera o la sobreexplotació de l’aqüífer), o d’estructura del mateix. Tots els motius exposats són absolutament per maca de manteniment, per no tenir a punt, i de recanvi, les peces més vitals del sistema, i per "tapar" una manca total de previsió i prevenció.

La sol·licitud presentada per l’Ajuntament de Capellades és conseqüència del problema que hi va haver el novembre passat, quan tota la població es va quedar sense aigua durant gairebé 2 dies. Per Capellades va suposar un gran rebombori, i pel comerç i serveis encara més. Per això l’Ajuntament, un cop restablert el servei va convocar a la ciutadania a una reunió pública per "explicar" el que havia passat, en el transcurs de la qual, i valorant possibles solucions perquè un "incident" d’aquell tipus no es tornés a repetir (es va espatllar la bomba i no se'n disposava d'una altra de recanvi), algú del públic va proposar la construcció un segon pou que garantís l’aigua "per si mai tornava a passar una cosa semblant".

Des dels anys 70 (quan es va perforar el pou de la Font Cuitora) fins el 16 de novembre de 2007 no hi havia hagut un "incident" que hagués fet plantejar fer un segon pou de reforç per a casos d’emergència. Ara, que la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades va augmentant agreujada per la sequera persistent, l’administració pública local creu que es necessari fer-lo per garantir un subministrament que actualment no està garantit per una manca evident (i reconeguda pel mateix Ajuntament) de manteniment.

Si la garantia d'un pou de substitució és imprescindible tal com pretén argumentar l’Ajuntament, per què només ho ha de ser per a Capellades? És que la resta de la comarca pot estar exposada a talls de subministrament per errades en els seus pous al no disposar-ne d’un de substitució? I totes les empreses amb captacions pròpies? Poden estar exposades a aturar les seves produccions per no tenir un pou de "recanvi"?

La garantia de subministrament no és un pou més, sinó un manteniment acurat, una previsió de recanvis suficients i a l'abast (que és el que fan totes les empreses amb captacions pròpies), establir i aplicar un pla preventiu de manteniment, i implantar sistemes d’alarma que avisin de les "incidències" així que es produeixin, i no passats gairebé dos dies quan es buiden els dipòsits.
Si l'ACA finalment autoritza aquest nou pou, s'establirà un mal precendent que permetrà que qualsevol Ajuntament o titular d’una captació pròpia sol·liciti un pou de substitució (per garantir-se l’abastament), unes expectatives que ni el sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades, ni qualsevol altre aqüífer pot assumir.

Per altra part, l’Ajuntament té altres alternatives molt clares i des fa molt temps per garantir el subministrament a la població en casos d'incidències o emergència, car com a membre de ple dret de la Comunitat de Regants i Industrials del Molí de la Vila de Capellades pot disposar de part del cabal que tenen concedit (el tub per on es distribueix l'aigua de dita Comunitat passa a 130 metres del centre de distribució de la xarxa municipal situat a la Font Cuitora, no modificant ni suposant cap càrrega addicional al funcionament habitual de l'entitat), i d’aquí poc temps tindrà la xarxa ATLL a l’abast, la qual ha de servir de reserva per al subministrament domicialiari, i d’ús habitual per a les indústries.

Cal tenir present també que la perforació d’un nou pou als voltants de la Bassa de Capellades pot comportar una greu alteració del règim hidràulic de la sugència natural. La mateixa ACA indica en l’Informe de viabilitat elaborat a rel de la sol·licitud presentada per l’Ajuntament que la captació sol·licitada ".../... pot provocar un canvi de règim que es pot traduir en una disminució del cabal de sortida de la captació", i per evitar aquest risc, s'exigeixen moltíssims condiconants per la perforació, construcció i estructura del nou pou a fer, la qual cosa és ben demostrativa de la gravetat del risc.

Cal destacar que l'antiga Junta d'Aigües (anterior a l'ACA), va aprovar el 1999 el Pla d'ordenació de l'aprofitament hidràulic de l'aqüïfer Carme-Capellades, en el que textualment s’indica que : "Per tal de protegir els cabals surgents de la bassa de Capellades i de les Deus de Sant Quintí de Mediona, no es podran realitzar noves captacions d'aigua subterrània dintre de l'àmbit de I'aqüífer, a una distància de les surgències de Capellades i de Sant Quintí de Mediona inferior a 3 Km". Tenint en compte que el pou sol·licitat es situaria a menys de 230 metres de la surgència natural de la Bassa de Capellades, és del tot necessari, i conseqüent amb el que es va establir l’any 1999, que es denegui la sol·licitud de l’Ajuntament de Capellades.

En resum, tenint en compte l’elevat risc d’afectació al règim hidràulic subterrani de la zona, que el pou sol·licitat està a menys de 230 metres de la surgència natural de la Bassa de Capellades, la creixient sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i a la manca evident i reconeguda de manteniment de l'actual pou de la Font Cuitora, és imprescindible la DENEGACIÓ de la sol·licitud presentada per l’Ajuntament. Així ADAPA ho ha exposat en l'escrit d'al·legacions presentat a l'Agència Catalana de l'Aigua, les quals hom espera es tinguin en compte.

ADAPA presenta al·legacions a un estudi d'infraestructures d'aigua de l'Ajuntament d'Òdena

L'estudi no inclou cap mesura d'estalvi o reutilització de l'aigua.

El 10 de març passat, l'Ajuntament d'Òdena va posar a exposició pública, mintjançant un Anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un estudi elaborat per Aigua de Rigat, S.A. relatiu a les necessitats en infraestructures d'abastament d'aigua i sanejament a la zona del Pla de la Masia, derivades del futur desenvolupament urbanístic dels sectors pendents d'urbanització en aquell àmbit.

Dit estudi no és res mes que una anàlisi i valoració tècnica i econòmica per a la creació d'una xarxa de distribució d'aigua "de boca" i d'una xarxa de sanejament (clavegueram) per evacuar tota aquesta aigua consumida prevista, sense incloure cap tipus de mesura per a l'estalvi i reutilització de l'aigua.

Es preveu la construcció d'un nou dipòsit (de 2000 m3) que seria abastit des del ja existent de les Comes d'Igualada, a partir del qual es crearia una única xarxa de distribució. Tot plegat pretén garantir un subministrament de 810 m3/dia, o el que és el mateix un consum anual de més de 295.000 m3 amb aigua des del sobreexplotat aqüífer Carme-Capellades.

L'estudi està elaborat a partir de criteris que no contemplen en cap cas les directrius i requisits que emanen de la nova cultura de l'aigua, i que cada cop és més necessari que es tinguin en compte i aplicar vista la situació actual de sequera (que cada vegada serà més recurrent degut al canvi climàtic), i la sobreexplotació creixent de l'aqüífer Carme-Capellades (únic punt d'abastament actual de la Comarca). En definitiva, l'estudi no inclou cap mesura d'estalvi i reutilització de l'aigua, i per això ADAPA creu que l'Ajuntament d'Òdena té l'oportunitat de ser pioner i de pilotar un procés necessari i ineludible d'implantació de criteris de sostenibilitat en la gestió d'aquest recurs natural limitat.

Si la pressió existent sobre l'aqüífer fa que la gestió de l'aigua actual ja sigui insostenible, qualsevol creixement urbanístic és totalment inassumible, la qual cosa comporta que siguin ineludibles l'aplicació de mesures destinades a aconseguir el màxim estalvi i reutilització possible d'un recurs cada cop més escàs com és l'aigua. En definitiva, del què es tracta és d'aconseguir que l'augment de la pressió sobre l'aqüífer Carme-Capellades sigui MÍNIM.

Per tot plegat ADAPA ha demanat a l'Ajuntament d'Òdena que es reelabori l'estudi sotmès a informació pública per tal que s'incloguin les mesures d'estalvi i reutilització d'aigua necessàries per així aconseguir una gestió sostenible d'aquest recurs natural i evitar que vagi augmentant la sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades.

ADAPA espera i desitja que l'Ajuntament d'Òdena sigui sensible a la problemàtica de l'aigua existent a la Comarca i al país, i faci reelaborar l'estudi amb una visió sostenible i adequada a la cada cop més crua realitat de manca d'aigua.

L'ACA inicia un expedient sancionador pel pou de Ginoles de Mediona

perforació del pou de Ginoles el 27 de desembre de 2007

ADAPA va denunciar la perforació il·legal d'aquest pou feta per l'Ajuntament.

El 27 de desembre de l'any passat, ADAPA (Associació per a la Defensa de l'Aigua del Penedès i l'Anoia) va ser testimoni de la perforació d'un pou al torrent de "Ginoles" del municipi de Mediona.

Després de posar-se en contacte amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es va poder constatar que no hi havia cap autorització que avalés aquella actuació, per la qual cosa ADAPA no va tenir cap altre remei que presentar l'endemà una denúncia formal davant l'ACA contra l'Ajuntament de Mediona.

A rel d'aquella denúncia, i transcorreguts més de dos mesos, s'ha "incoat un expedient sancionador" segons comunicació rebuda de l'ACA.

ADAPA interpreta l'obertura d'aquest expedient com un pas important en el llarg procés que ara s'inicia, i que al final de tot s'hauria de cloure amb el segellament del pou i amb una sanció exemplar tant per l'Ajuntament com per l'empresa perforadora.

Si l'ACA ha cregut adient iniciar un expedient sancionador, és que algun indici d'infracció deu haver trobat, i amb l'expedient pretén determinar el grau d'il·legalitat dels fets denunciats per ADAPA i comprobats per un inspector de la mateixa Agència.

Paral·lelament a l'inici de l'expedient sancionador, l'ACA encara està valorant si es donen el requisits necessaris per resoldre favorablement o no la sol·licitud d'investigació d'aigües subterrànies presentada en el seu moment per l'Ajuntament de Mediona amparant-se amb el "decret de sequera".

Després de valorar els motius expressats pel senyor Alcalde en diversos mitjans de comunicació en els dies posteriors a la presentació de la denuncia, ADAPA conclou que no es dona cap de les situacions que avalarien fer el pou per la sequera, i en canvi creu que els motius per fer-lo són uns altres totalment oposats, també clarament explicats als mitjans pel mateix senyor Alcalde, d'especulació amb l'aigua.

Caldrà veure com avança tant l'expedient sancionador com la sol·licitud de l'Ajuntament de Mediona.

Perforació del pou entre els dies 27 i 28 de desembre de 2007

Estat com va quedar el pou de Ginoles - 29 de desembre 2007

Vista general del torrent de Ginoles a Mediona

L'ACA mana recuperar la Font del Llorer de Cabrera d'Anoia

Estat de les obres al revolt de Can Formiga i de la Font del Llorer a Cabrera d'Anoia.

Les obres del revolt de Can Formiga poden continuar amb la condició que al mateix temps es rehabilitin les fonts i el torrent malmesos.

Després que l'ACA fes aturar les obres que es feien al revolt de Can Formiga a Cabrera d'Anoia (executades pel Consell Comarcal de l'Anoia per encàrrec de l'Ajuntament) a rel d'una denuncia presentada per ADAPA per la destrucció de la Font del Llorer i la devastació del torrent de Canaletes, finalment la mateixa ACA les autoritza condicionades a una sèrie de requeriments que recullen en la seva totalitat les demandes fetes per ADAPA per tal de recuperar la Font del Llorer i rehabilitar el torrent.

Els fets es remunten a començaments de març de 2007 quan uns veïns informen a ADAPA de la destrucció que s'estava produint per les obres a la carretera que comunica amb l'urbanització de Can Ros. ADAPA, després de comprovar la greu devastació duta a terme al torrent de Canaletes i l'encara més greu destrucció de la Font del Llorer (lloc simbòlic de Cabrera), va presentar denuncia davant l'ACA perquè dites obres afectaven greument al domini públic hidràulic, i l'ACA no havia donat cap tipus d'autorització (ni li constaven les obres) tal i com legalment és obligat de disposar. Ningú pot actuar en domini públic hidràulic sense autorització d'aquesta Administració.

A mitjans d'abril de 2007, l'ACA ordena aturar les obres immediatament, obre expedient al Consell Comarcal per executar-les sense autorització de l'Administració hidràulica, i comunica a l'Ajuntament que aquestes no es podran reiniciar mentre no es redefineixi el projecte sota uns criteris de sostenibilitat i protecció del medi ambient. No va ser fins després de les eleccions municipals del juny, quan el nou Ajuntament va fer efectiva l'ordre a l'ACA.

A partir d'aquest moment s'inicia un procés de col·laboració i participació dels veins i d'ADAPA amb l'Ajuntament, en la que es comprova l'existència de voluntat política per restaurar i rehabilitar la zona. Així, el setembre de 2007, l'Ajuntament presenta a l'ACA el projecte redefinit de les obres del revolt, el qual ja segueix els criteris establerts per l'ACA, i al novembre presenta una proposta tècnica per a la restauració de la Font del Llorer i el torrent, elaborada per una empresa especialitzada, la qual ADAPA considera que és del tot adequada i convenient per aconseguir una millora significativa de l'entorn. Segons informacions verbals de l'ACA, aquesta administració està disposada a assumir el cost d'aquest projecte de rehabilitació.

El nou Ajuntament sorgit a finals de gener també s'ha mostrat favorable a resoldre la situació, i ha assumit tant el nou projecte d'obres com el de restauració i revegetació de la Font i el torrent.

L'ACA obliga a recuperar la Font i l'entorn natural devastat per les obres.

Finalment, la setmana passada l'ACA ha autoritzat definitivament les obres sempre i quan aquestes s'executin segons la nova documentació presentada, atorgant un termini de 6 mesos per realitzar el treballs, tant per l'arranjament del revolt, com per la restauració de la Font del Llorer i per la revegetació amb espècies autòctones del torrent de Canaletes.

ADAPA considera que el resultat final és el correcte, sobre el paper, i ha de permetre resoldre la greu situació en què es troba la zona, destacant la voluntat del nou Ajuntament de Cabrera d'Anoia de cloure el tema el més satisfactòriament possible per a tothom, sobretot pel mateixos ciutadans de Cabrera.

Val a dir que tant els veïns com ADAPA, estaran amatents per veure com evoluciona tot plegat a la pràctica, vist que sobre el paper hom considera que s'ha resolt convenientment. En cas que no es complissin les expectatives, no cal dir que es faran el passos oportuns per exigir el compliment dels compromisos adquirits.

L'ACA denega la concessió d'un pou particular a Mediona i n'ordena el segellament

La perforació il·legal del mateix va ser denunciada per ADAPA el juliol de 2006.

Aquest pou, situat a la Casa Nova d'Orpinell a la vessant nord del municipi de Mediona, és el segon en poc temps que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) n'ordena el segellament per haver-se perforat il·legalment a l'aqüífer Carme-Capellades (declarat oficialment sobreexplotat), i que va ser denunciat per ADAPA a finals de juliol de 2006.

A rel d'aquella denuncia, la titular del pou va presentar, a l'agost de 2006, sol·licitud per aprofitar-ne les aigües subterrànies, i L'ACA, després de comprovar el fets el setembre de 2006, va obrir un expedient sancionador, el qual encara està en curs.

Un any després, el juliol de 2007, l'ACA emet un informe tècnic desfavorable a la sol·licitud de la titular, argumentant que en el Pla d'Extraccions de I'aquifer Carme-Capellades s'estableix que no es podran atorgar nous titols privatius per a us domestic mentre es mantingui la sobreexplotació de l'aqüífer.

La titutar va justificar la realització del pou indicant que la casa no disposava d'aigua i que hi vivien fins a 25 persones. En el seu moment ADAPA ja va argumentar que a la casa Nova d'Orpinell feia temps que només hi vivia una persona, i de forma esporàdica, i que de sempre havia només disposat de l'aigua de pluja recollida en un cisterna, situació prou coneguda per la titular quan va comprar la casa. Segons informacions que va rebre ADAPA, en aquells moments es buscava un comprador per la casa, i la titular, mal aconsellada, va decidir fer-hi un pou per aconseguir revaloritzar la propietat i fer-ne més fàcil la venda.

Finalment, és ara el febrer de 2008 quan l'ACA denega definitivament la concessió de l'aprofitament de les aigües subterrànies del pou denunciat, i n'ordena també el segellament, donant un termini de 3 mesos per fer-lo efectiu.

ADAPA valora positivament la resolució final del cas perquè suposa un punt de partida i de referencia per qualsevol nou pou il·legal que es vulgui perforar, i així mateix estableix unes tímides bases per aconseguir primer frenar la sobreexplotació, i més endavant, quan l'ACA es decideixi a fer actuacions efectives a l'aqüífer, a eliminar-la. Cal destacar que suposa també un precedent clar per als pous il·legals existents, els qual ADAPA anirà denunciant a mida que en tingui coneixement.

No obstant això, caldrà veure i comprovar què passarà el promer més de juny, quan segons la resolució adoptada per l'ACA, aquest pou il·legal de la Casa Nova d'Orpinell de Mediona ha d'estar ja segellat. Previsiblement en aquelles dates el pou seguirà en funcionament, com ara, i per això ADAPA ja va demanar a l'ACA que en cas que no es segelli el pou de forma voluntària per part del titular, ho faci la mateixa ACA de forma subsidiària.

L'ACA sanciona a Aigua de Rigat pel pou il·legal de Cal Cubé 2

Així es clou la denúncia que al maig de 2005 va presentar ADAPA i que ja va comportar la clausura del pou el juliol de 2007.

Allò que va començar com una denúncia del "David" ADAPA contra el "Goliat" Aigua de Rigat, S.A. ha acabat amb el compliment de la llei i l'ordre jurídic establert. Així es podria qualificar tot el procés que s'ha seguit des que el maig de 2005 ADAPA va presentar una denúncia per "modificacions substancials de les característiques de la concessió dels pous situats a Cal Cubé" contra aquest empresa davant l'ACA.

Tot i que els fets denunciats van estar més d'un any "adormits", el gener de 2007 l'ACA va donar audiencia a ADAPA en la tramitació de la sol·licitud que Aigua de Rigat S.A. havia presentat a l'abril de 2005, per tal que pogués presentar les al·legacions que cregués oportunes, tenint en compte que ja s'informava desfavorablement en l'informe de compatibilitat amb el Pla Hidrològic elaborat pels serveis tècnics de l'ACA.

ADAPA, tot i considerar satisfactori dit informe desfavorable, va presentar una sèrie d'al·legacions per tal que es manés el segellament del pou il·legal (tancament irreversible) i que es sancionés de forma exemplar l'empresa infractora.

En la resolució final de l'ACA del juny de 2007, es denegava definitivament la concessió sol·licitada i només s'ordenava a Aigua de Rigat S.A. a retirar les bombes i a presentar una proposta de clausura del pou (tancament reversible).

Aigua de Rigat, S.A. (ja en mans de AGBAR) no va trametre una proposta sino "un recull fotogràfic per deixar constància de la retirada de la maquinària d'elevació del pou així com de la seva clausura" com a compliment del que se li havia ordenat, i l'ACA el va considerar "adient i suficient per garantir la no utilització d'aquesta captació i no agreujar per tant la situació actual de l'aqüífer", donant així per bona la documentació presentada, sense considerar necessària una posterior inspecció de comprobació.

No obstant, ADAPA sol·licitará a l'ACA que efectui una inspecció del pou de Cal Cubé 2 per tal de comprobar que realment es manté clausurat i que no és utilitzat de forma fraudulenta, que es col·loqui algun tipus de segell a la porta o a la tapa del pou de manera que sigui fàcilment identificable una manipulació no autoritzada, i que periòdicament es comprobi el manteniment de dita clausura.

L'expedient sancionador obert a rel de la denuncia presentada per ADAPA, s'ha conclòs amb una multa de poc més de 6000 € a Aigua de Rigat, S.A. "per la construcció d'un pou sense la prèvia autorització administrativa", que a data d'avui no ha estat objecte de recurs per part de l'empresa, ni ha estat sol·licitat l'expedient administratiu per part del Jutjat del contenciós administratiu en el supòsit que l'empresa hagués presentat recurs directament davant d'aquella jurisdicció, la qual cosa dona a entendre que Aigua de Rigat, S.A. acata la sanció imposada.

Gairebé 3 anys han calgut perquè finalment es doni la raó a ADAPA sobre uns fets que es varen denunciar el 2005, tenint en compte que aparentment el seu desenllaç s'ha accelerat des que la propietat d'Aigua de Rigat, S.A. va passar a mans d'AGBAR.

ADAPA considera satisfactoria la resolució final d'aquest cas, i espera i desitja que sigui exemplificacora per a altres empreses, Ajuntaments i particulars que vulguin "tirar pel dret" i ometre el que la legislació vigent obliga a tothom per igual. Fer complir la llei és un dels camins que cal seguir per aconseguir eliminar la sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades i a l'ensems garantir l'aigua per tothom en el futur.

L'Alcalde de Mediona vol fer més pous per només especular amb el preu de l'aigua

En declaracions al diari "El punt" (Penedès), afirma que la finalitat és fer que l'Ajuntament sigui el propietari dels pous car els actuals estan en mans privades.

Es podrien qualificar "d'inaudites", per no dir altra cosa més gruixuda, les declaracions fetes des de l'Ajuntament de Mediona al diari El Punt (edició Penedès) a rel de les denuncies presentades per ADAPA i veins de Mediona per la perforiació il·legal del pou de Ginoles :
"el govern de Mediona vol iniciar els tràmits durant aquest mandat per obrir pous d'aigua de titularitat municipal i poder abaratir així el contracte que té amb tres empreses subministradores. L'Ajuntament vol posar fi a les despeses i les servituds que representa el fet que els pous estigui en mans privades", segons va manisfestar ahir l'alcalde de Mediona.

Són moltes les reflexions que es poden fer a rel d'aquestes declaracions, i d'altres tant "interessants" com aquesta (les podreu trobar als enllaços que adjuntem al final d'aquesta nota), però ADAPA en voldria destacar les següents :
Independentment qui sigui el titular d'un pou, els costos de gestió de l'aigua són més o menys els mateixos, tant si ho fa una empresa com una altra. Cal tenir present, que el servei municipal d'aigua és justament responsabilitat de l'Ajuntament, i pot atorgar la concessió d'aquest servei a entitats privades perquè facin tota la gestió de la xarxa (manteniment, distribució, etc.) tal com ho ha fet Mediona i tants altres ajuntaments. Si el Sr. Alcalde considera que les empreses concessionaries cobren en excés, el que ha de fer es renegociar la concessió administrativa. Li sortirà mes barat a l'Ajuntament, als veins de Mediona, i a tots els usuaris en general de l'aqüífer Carme-Capellades.
Obrir pous a tort i a dret és aplicar la llei de "tonto l'últim", encetant una guerra que al final mai ningú pot guanyar, perquè tothom es queda sense aigua. L'obertura de nous pous és senzillament agreujar la sobreexplotació de l'aqüífer, tot el contrari del que cal. I el que és més greu, ignorant i menystenint les greus repercussions que pot tenir sobre d'altres usuaris de l'aqüífer, i sobretot a les surgències naturals de les Deus de Sant Quintí de Mediona, les quals, amb aquest pou de Ginoles, estan condemnades a assecar-se igualment com li ha succeit a la Bassa de Capellades (per la perforació indiscriminada de pous a la vall de la riera de Carme i al pla de Cal Cubé).
Ni la Llei d'Aigües, ni el Reglament del Domini Públic Hidràulic, ni el Pla d'Ordenació d'Extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades, contemplen que es puguin perforar nous pous en aqüífers sobreexplotats per pura especulació econòmica, com ha confessat el Sr. Alcalde de Mediona. Queda bén palès que no hi ha cap tipus de mancança, i menys quan l'Ajuntament ja té la titularitat del pou de Can Xombo (curiosament explotat per una empresa subministradora privada), i el de les Cases Noves de Can Pardo (curiosament també gestionat per la mateixa empresa subministradora privada), els quals tenen uns cabals concedits per l'ACA que podrien abastir mitja comarca de l'Alt Penedès sense cap problema.
Vistos els fets denunciats i vistos els motius declarats pel Sr. Alcalde de Mediona, ADAPA ha de insistir en reclamar altre cop :

• una sanció EXEMPLAR tant per l'Ajuntament com per l'empresa perforadora,
• que es denegui la concessió d'aquest nou pou de Ginoles, i de qualsevol altre que tingui sol·licitat l'Ajuntament,
• i que es faci segellar immediatament aquest pou clarament il·legal.

És estrictament necessari i legalment ineludible que les tres peticions es facin efectives, perquè d'altra manera la impunitat, la prepotència i la indefensió són les que governarien el nostre territori.

NOTICIES de "El Punt" 3-gener-2007 :

Mediona fa una «prospecció» per obrir un pou d'aigua al poble sense permís
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2685206

Les Deus de Sant Quintí es podrien assecar
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2685208